Article 2: sobre la peça Secretos d'Anastasia Jouk
Joc de nens / Terra / Temps
Joc de nens // Anastasia Jouk ens planeja en aquesta peça un record concret de la seva vivència com a nena, tant acostumats com estem a veure obres que ens remeten a un moment de ruptura on l'infant per quelcom d'infant i esdevé (parcialment o per complet) en adult, veure una obra que evoca a tot el contrari ens revitalitza d'una manera espectacular.
Terra // I està clar, en quin moment s'ha dit que narrar un encontre que ens fa remoure ha de ser quelcom dolent. En aquest cas, Anastasia ens surt per la tangent i ens explica una història pròpia, però que alhora ens remet a històries (també pròpies) de cadascun de nosaltres. El joc, la infantesa, la descoberta... tots hem viscut el mateix, i això és el que més m'agrada de la peça, que narra una vivència molt concreta que te la pots fer teva sense cap impediment, la obra doncs convida a recordar, convida a pensar en allò que érem (amb lo simple que era tot)... però aquest sentiment no és gens màrtir, al contrari, revifa i et desperta un somriure sense voler.
Temps // Així doncs vull destacar un parell de coses que em van semblar molt interessants de a peça. La primera: que ens va mostrar una Anastasia Jouk que no estem acostumats a veure, i descobrir una part oculta d'algú sempre és un regal. I dos: que la peça, com ja he comentat abans, et feia connectar directament amb una part molt profunda de cadascun de nosaltres, una part oculta però feliç.
La idea doncs és seguir jugant, no?
Una abraçada Tas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada