Arbres / Cercles / La no presència
Arbres // Si decidís una paraula per descriure el treball de un cierto paseo solitario de Marina Sánchez segurament seria poètic. Aquestes imatges et commouen de tal manera que d'alguna manera atrapen una d'aquelles parts de tu que no vols que es vegin. Penso que aquestes blanc i negres tan profunds, tant potents, et captiven i et remeten a coses que et semblava que tenies oblidades, i penso que el títol de l'obre és totalment encertat, perquè aquesta és una d'aquelles sensacions que et trobes tu sol, pel carrer, quan menys t'ho esperes.
Cercles // La presentació circular de les peces també reforça aquest sentiment, ja que aquestes es converteixen d'alguna manera en un idil·li forçat, on la delimitació circular fa que et desfacis totalment del context (de manera bastant inconscient) i que et centris en aquest encant que desprenen, en aquests detalls ocults (que revelen tantes coses). I també em resulta interessant aquest format per la unificació que provoca, totes les fotografies agafen un caire comú que et condueixen per un camí concret (la idea és clara, i ja no te la pots treure del cap)
La no presència // Aquesta peça la he vist a través de la web ja que el dia de presentació no vaig estar a classe i no se quin era el seu format, no se si era directament virtual o estava imprès. En tot cas jo proposaria una presentació una mica clàssica per reforçar aquest caràcter tant potent que te la peça, me l'imagino doncs les fotografies impreses a un tamany no molt gran (per exemple de 10x10 cm) i emmarcats amb un gran marc, aquest contrast, la gran superfície banca que quedaria entre la fotografia i el marc crec que podria ajudar a aquest efecte hipnòtic de les imatges, on t'hi hauries d'acostar molt més, on se t'enduria molt més enllà.
Fantàstic, de veritat, una mirada molt interessant Marina.
Tant que et vull proposar una cosa al respecte, a classe en parlem ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada