CRISTINA PASTRANA | Article 5: Diego Mayoral

empezando por el final

Article 5: sobre la peça homenatge de Diego Mayoral

Intimitat / atracció-foc / Ana Mendieta

Intimitat // La lentitud dels moviments, les escenes lentes i concises, veure el cos, després la creu. 

D'alguna manera veient la peça entraves en una especia de trance (en un loop), la part cerimonial de la projecció aquest ritual, et guiava sense que te n'adonessis (i si ho feies ja era massa tard). Era curiosa la sensació que et produïa la projecció ja que gairebé senties el teu propi cos, notaves el tacte (la sensació), d'alguna manera et transformaves en el mort i això feia que entressis encara més en una relació molt íntima (un tant extranya) amb la instal·lació.

Atracció-foc // Aquesta intimitat però, no era una relació plàcida, era sexual, sensual, atraient (visceral). Dins d'aquest context on el situava, dins d'aquest ritual religiós, tu et senties commogut, atrapat (seduït). I aquesta seducció encara era més potent quan l'oli cremava, perquè de cop tot es tornava més viu que mai: l'oli cremat et menjava i gairebé no veies el cor (projectat), ni el cos, ni la culpa, ni res.

Ana Mendieta // (a mi també m'agrada molt) Penso que tot hi que es va comentar a classe que l'obra no es veia del tot relacionada amb l'homenatge jo crec que si. M'explico, es veritat que Mendieta treballa molt amb la natura (amb la terra) i que aquesta pren una part molt important (molt física) en la seva obra. Però ella, de la mateixa manera que ho ha fet Diego a la instal·lació, acciona moltes vegades directament amb el cos (l'utilitza per parlar del que vol), és crítica i treballa amb elements molt bàsics, per tant potser no es pot fer una relació directa entre els dos per que a nivell visual les obres tenen una presentació molt diferent, però jo veig clarament un homenatge cap aquest no negar-se, cap a la idea de lluitar, de reivindicar identitat, de ser.

Així que la valoració seria un "brutal" en majúscules.

Felicitats Diego!