dilluns, 13 de juny del 2011
minivideo Buffet Llibre!!!! Que el disfruteu!!
CRISTINA PASTRANA | PROJECTE PERSONAL
Títol: Alèrgia [lectura de “Instrucciones para llorar” de Julio Cortazar]
Any: 2011mida: 90 x 25 cm
Tècnica: instal·lació de 6 caixes (de 10x15x5cm) sobre prestatgeria de 90 x 25cm
Sobre la peça
Un remor (o melodia) conjunta que no ens diu massa res, acostar-se, escoltar i aleshores si, entendre.
Un sol audio que contingui un seguit de llengües diferentsSis llengües que creen una melodia conjunta (però que no deixen de ser-hi individualment).
Una contraposició: Per una banda; La creació d’un audio on es llegeixi un únic text en diferents idiomes (català, castellà, anglès, francès, alemanys i rus) amb la intenció de que molta més gent pugui entendre aquest text narrat . Per l’altra; aquesta mateixa instal·lació pel fet de estar projectada alhora faci que a simple vista el text sigui una remor on el contingut es perdi i aquest fet, el de que totes les veus es sentin alhora (igual de fortes, igual d’importants), crei la sensació de que no s’entén res. Agafant la llengua com a part identificativa d’un col·lectiu he intentat buscar una relació que deixés en evidència la necessitat de fer-te entendre, el neguit de voler que un veu (una llegua) sigui escoltada, respectada, entesa.
Sis capces de fusta (cadascuna amb una de les veus) és la posada en escena. Una de les coses que buscava per la peça era que, com a espectador, tu poguessis escoltar perfectament un dels textos sense que l’altre interfereixi amb el sol gest d’acostar-t’hi (o acostar-t’el). Per això la seva presència física és important: aquestes sis capses funcionen com a recipients ensordidors (oculten el so però alhora el fan ressonar més... el fan vibrar), aquests sons esmorteits pots escoltar-los a la perfecció si acostes la orella en una de les capes, i aquestes no et transmeten només el so sinó que també et conviden a imaginar certa presència (ja que la capsa parla com a objecte físic).
La intenció d’aquesta presentació també recau en l’interès de fer un espectador partícep. Ja que la obra funciona molt diferent si aquest s’hi acosta o només la mira per sobre. En el primer cas escolta (enten, compren,...), en el segon la obra passa a un segon pla, la remor gairebé és imperceptible i no ataca per a res l’espectador inactiu.
La instal·lació es planteja com a experiència inacavable, i a mode de loop el text es repeteix indefinidament per dir (o no dir) el mateix. I el seu interès recau, com acabo de comentar, en la relació que es pren com a espectador.
CRISTINA PASTRANA | LLIBRE(3) : VERSIÓ
Característiques
Títol: Versió
Any: 2011
Mides: 28,9 x 15,1 x 14,8 cm
Materials: Urna de metacrilat, làmina de pvc, tauló de dm, oli i sobrassada.
Sobre la peça
Versió de la peça La imposiblidad física de la muerte en la mente de un vivo de Damien Hirst.
dijous, 9 de juny del 2011
“Bosque portátil para exiliados” de Manuel Moreno
Per Marc Torres
Aquest és un homenatge a Agustín Ibarrola.
Manuel Moreno ha realitzat una mena de penjoll fet de branques rectes d’olivera pintades amb colors vius i encadenats paral·lelament a través d’un cordill.
Recorda al bosc de Oma que hi ha aprop de Guernica i molt encertadament l’ha titulat “bosque portàtil para exiliados” fent referència a la implicació política de l’artista i a la lluita constant contra el terrorisme.
Funciona molt be com a llibre-objecte de butxaca doncs s’auto-empaqueta en forma de cilindre o el pots dur penjat del coll i d’aquesta manera es converteix en un amulet que et connecta amb el lloc d’origen i et salva de l’alienació.
El que m’agrada moltíssim dels seus treballs i em sorprèn tant del Manuel és que sota el discurs de la inutilitat de l’art i el aparent menyspreu que sembla tenir pel mercat, no para de crear productes preciosos que son verdaders objectes de desig...
... i es que joder Manuel, me encantan tus trabajos! me lo cambias por uno de los mios?
Marc Torres
9 juny 2011
“A la llauna” de Marc Pons
Per Marc Torres
Una caixa de ferro oxidat de la mida d’un llibre obert te la superfície ocupada per un munt de retalls de dits amb ungles fetes d’escaiola que es mouen en un ball frenètic i nerviós produït per una vibració. L’acompanya un soroll que és la suma d’un motoret i els xocs dels trossets d’escaiola.
Tot plegat, és una sensació molt propera a l’agitació produïda per una situació de nervis descontrolats que no se per quina raó biològica ens porta a alguns a mossegar-nos les ungles. Es nota que l’artista també se les ha mossegat alguna vegada.
El que em sembla fantàstic és la capacitat que te aquest treball d’extrapolar aquesta sensació individual a una situació col·lectiva. Son moltes ungles les que ballen frenètiques, com si fossin individus agitats per una mateixa realitat i em pregunto si no som tots com aquestes ungles, trossos de carn agitats i nerviosos dins d’una realitat oxidada que ens apreta... Tristament em temo que si.
Marc Torres
9 juny 2011
“Vellesa” de Cristina Martínez
Per Marc Torres
Som artistes. Per tant quan ens demanen que realitzem una llibreta de paissatges un no es limita a fotografiar el que ens envolta. Algú diria que posem l’ull i escollim del nostre entorn allò que afecta la nostra sensibilitat o que ens resona, però crec que l’artista te l’opció d’anar molt mes enllà, ja sigui interpretant, recreant, contrastant, canviant de context i evidentment creant de nou.
Això és el que fa la Cristina. “Vellesa” és un llibre exquisit que ens recorda, a més, que els paisatges no només es disfruten amb la mirada. També es recorren amb la ma i aquesta declaració d’intencions queda clara just abans d’obrir el llibre per la tapa peluda que ens avisa de quina manera hem d’entrar al seu paisatge.
A dins, hi ha dotze paisatges extranys i propers a la vegada. Son fotografies de racons del nostre cos tan coneguts com el cabell, però amb un efecte mirall que em produeix extranyesa i em transporta a un mon de paissatges peluts inesperat. Diria que amb aquesta llibreta simètrica i peluda entrem dins el calidoscòpi sensorial amb el que la Cristina mira, escolta, olora, tasta i toca el seu entorn.
Marc Torres
9 juny 2011
“Cruz + granada + This is your way” de Diego Mayoral
Per Marc Torres
Una creu grega de color rosa amb una retícula de claus clavats en tota la superfície, recolza a la paret i sobre una taula, on també hi ha una urna transparent que conté una magrana de color rosa que treu un líquit vermell per l’obertura superior.
Al costat i sobre un taburet, descansa un pot de vidre transparent ple d’un líquit groc i un text negre sobre el vidre que diu “this is your way”Clarament, el llenguatge de les tres peces te a veure amb el corpus iconogràfic i ritualistic que en Diego Mayoral ens te acostumats. Però ha fet be en separar les peces d’aquesta manera perquè mentre que els dos objectes de color rosa fan referència a la religió cristiana i participen d’una mateixa lectura, alusiva al patiment intern, al dolor quasi místic d’un joc que ara s’apropa i ara s’allunya de l’imaginari catòlic i homosexsual; l’altra peça tot i parlar també del dolor, te la ventatja de ser més lliure i sincera. Aquesta si que sembla una peça que prové del trauma, o almenys d’una experiència viscuda durant la infantesa. El Diego m’explica que als nens com ell, els companys del cole els estigmatitzaven fent-los passar per noies i no deixant-los anar al lavabo de nois i per això, ell preferia retenir el pipi i passar desapercebut.
És una peça que resum molt be aquest record, la materialització física de tot una infantesa de continència. També és enriquidor que l’autor opti per crear icones noves i deixi de reutilitzar l’imaginari cristià... encara que només sigui una estona.
Marc Torres
9 juny 2011
dimecres, 8 de juny del 2011
"Palomar 2.0 / Paloma 2.0" de Cecilia Soumoulou.
per Marc Torres
Un dispositiu doble per a conectar-se a una xarxa reposa sobre una llibreta prima amb tapes de cartró reciclat. Al obrir la llibreta per la primera pàgina, en un dibuix a llàpis, un ocell reposa sobre el dispositiu que ara te el tamany d’un niu o d’un palomar de dues places. Una d’elles està buida i l’altra ocupada per un altre ocell que hi descansa.
Aquests ocells, que recorden dos coloms, han colonitzat aquests portals de la comunicació, i reivindiquen el seu paper d’emisaris en el món de la missatgeria instantànea i de la tecnologia 2.0. Però no és casual!
Un tweet en anglès és un tipus de vocalització dels ocells, una partícula bàsica de comunicació. I twitter és un conjunt de tweets o l’acció mateixa d’emetre tweets, com una frase. Twitter, a la vegada, és un sistèma de comunicació instantànea a través d’internet que aprofita la metàfora dels coloms missatgers per donar imàtge a la companyia. La mateixa metàfora que fa servir la Cecilia a través dels objectes presentats, però amb la diferència important que a través del caliu refinat de les formes i els colors escollits, i sense fer una crítica oportunista a les xarxes socials, reclama valenta els clàssics canals de comunicació, més tàctils i propers. Al meu entendre una alegoria a la intimitat del tu a tu.
Per últim, voldria citar en Santiago Cirugeda; l’arquitecte de la alegalitat, constructor d’arquitectura parasitària. Aquí penjo una entrevista que li fan els autors d’un blog d’arquitectura:
Marc Torres
8 de juny 2011
dijous, 2 de juny del 2011
ARTICULO 4-5: EXPOSICIÓN “BUFFET LLIBRE”. Marina Sánchez Rigo
Desde el primer momento en que conocimos la propuesta nos pareció una buena idea tener la oportunidad de exponer nuestros trabajos conjuntamente. Quizás con cierto temor a una posible avalancha excesiva de trabajo, dadas las fechas y el número de participantes, pero, ante todo, con ilusión.
Creo que hemos sabido coordinarnos bastante bien, y mejor de lo previsto, como grupo numeroso que hemos sido. Cada persona ha aportado algo que ha sido fundamental a la hora de realizar o llevar a cabo la exposición. Hemos realizado una satisfactoria clasificación y documentación previa necesaria de cada pieza expuesta, una buena elección del lugar con la consecuente y precisa visión espacial imprescindible para la perfecta ubicación de todas las piezas en dicho espacio, un buen equipo de montaje-desmontaje-montaje, una presentación muy original, un exquisito catering, transporte, limpieza, orden, y unos fantásticos registros (fotografía, video). Todo ello fruto de una excelente organización entre nosotros, reflejo de lo unidos que hemos estado no únicamente como una clase, sino como un verdadero grupo de trabajo.
Creo que hemos sabido coordinarnos bastante bien, y mejor de lo previsto, como grupo numeroso que hemos sido. Cada persona ha aportado algo que ha sido fundamental a la hora de realizar o llevar a cabo la exposición. Hemos realizado una satisfactoria clasificación y documentación previa necesaria de cada pieza expuesta, una buena elección del lugar con la consecuente y precisa visión espacial imprescindible para la perfecta ubicación de todas las piezas en dicho espacio, un buen equipo de montaje-desmontaje-montaje, una presentación muy original, un exquisito catering, transporte, limpieza, orden, y unos fantásticos registros (fotografía, video). Todo ello fruto de una excelente organización entre nosotros, reflejo de lo unidos que hemos estado no únicamente como una clase, sino como un verdadero grupo de trabajo.
dimecres, 1 de juny del 2011
EXPOSICIÓ "BUFFET LLIBRE"
Nos complace invitarles al Acto-Expositivo que vamos a realizar conjuntamente los Alumnos de la asignatura Proyectos de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona, mostrando los trabajos realizados en ésta de una manera original y divertida.
HOY (1 DE JUNIO) en la LIBRERÍA PROA (C/ Rosselló, 212). A partir de las 17h.
¡ Estáis todos invitados!
--------------------------
Ens complau convidar-vos a l'Acte-Expositiu que realitzarem conjuntament els Alumnes de l'assignatura Projectes de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, mostrant els treballs realitzats en aquesta d'una manera original i divertida.
AVUI (1 DE JUNY) a la LLIBRERIA PROA (C / Rosselló, 212) A partir de les 17h.
Esteu tots convidats!
PARTICIPANTES/PARTICIPANTS:
Pablo Alonso, Cesar Camacho, Ofelia Gil, José Maria González, Aruba Iglesias, Silvia Juez, Cristina Martinez, Paz Moreno, Diego Rambova, Cristina Pastrana, Marc Pons, M. Lluisa Puig, Fani Pizarro, Mònica Porta, Guiem Rosselló, Cristina Riveiro, Aina Sallés, Marina Sanchez Rigo, Cecilia Soumoulou, Alex Tárrega, Marc Torres Ciuró, Mariano Urbano, Anastasia Zhuk.
HOY (1 DE JUNIO) en la LIBRERÍA PROA (C/ Rosselló, 212). A partir de las 17h.
¡ Estáis todos invitados!
--------------------------
Ens complau convidar-vos a l'Acte-Expositiu que realitzarem conjuntament els Alumnes de l'assignatura Projectes de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, mostrant els treballs realitzats en aquesta d'una manera original i divertida.
AVUI (1 DE JUNY) a la LLIBRERIA PROA (C / Rosselló, 212) A partir de les 17h.
Esteu tots convidats!
PARTICIPANTES/PARTICIPANTS:
Pablo Alonso, Cesar Camacho, Ofelia Gil, José Maria González, Aruba Iglesias, Silvia Juez, Cristina Martinez, Paz Moreno, Diego Rambova, Cristina Pastrana, Marc Pons, M. Lluisa Puig, Fani Pizarro, Mònica Porta, Guiem Rosselló, Cristina Riveiro, Aina Sallés, Marina Sanchez Rigo, Cecilia Soumoulou, Alex Tárrega, Marc Torres Ciuró, Mariano Urbano, Anastasia Zhuk.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)