per Marc Torres
Un dispositiu doble per a conectar-se a una xarxa reposa sobre una llibreta prima amb tapes de cartró reciclat. Al obrir la llibreta per la primera pàgina, en un dibuix a llàpis, un ocell reposa sobre el dispositiu que ara te el tamany d’un niu o d’un palomar de dues places. Una d’elles està buida i l’altra ocupada per un altre ocell que hi descansa.
Aquests ocells, que recorden dos coloms, han colonitzat aquests portals de la comunicació, i reivindiquen el seu paper d’emisaris en el món de la missatgeria instantànea i de la tecnologia 2.0. Però no és casual!
Un tweet en anglès és un tipus de vocalització dels ocells, una partícula bàsica de comunicació. I twitter és un conjunt de tweets o l’acció mateixa d’emetre tweets, com una frase. Twitter, a la vegada, és un sistèma de comunicació instantànea a través d’internet que aprofita la metàfora dels coloms missatgers per donar imàtge a la companyia. La mateixa metàfora que fa servir la Cecilia a través dels objectes presentats, però amb la diferència important que a través del caliu refinat de les formes i els colors escollits, i sense fer una crítica oportunista a les xarxes socials, reclama valenta els clàssics canals de comunicació, més tàctils i propers. Al meu entendre una alegoria a la intimitat del tu a tu.
Per últim, voldria citar en Santiago Cirugeda; l’arquitecte de la alegalitat, constructor d’arquitectura parasitària. Aquí penjo una entrevista que li fan els autors d’un blog d’arquitectura:
Marc Torres
8 de juny 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada