Per Marc Torres
Una creu grega de color rosa amb una retícula de claus clavats en tota la superfície, recolza a la paret i sobre una taula, on també hi ha una urna transparent que conté una magrana de color rosa que treu un líquit vermell per l’obertura superior.
Al costat i sobre un taburet, descansa un pot de vidre transparent ple d’un líquit groc i un text negre sobre el vidre que diu “this is your way”Clarament, el llenguatge de les tres peces te a veure amb el corpus iconogràfic i ritualistic que en Diego Mayoral ens te acostumats. Però ha fet be en separar les peces d’aquesta manera perquè mentre que els dos objectes de color rosa fan referència a la religió cristiana i participen d’una mateixa lectura, alusiva al patiment intern, al dolor quasi místic d’un joc que ara s’apropa i ara s’allunya de l’imaginari catòlic i homosexsual; l’altra peça tot i parlar també del dolor, te la ventatja de ser més lliure i sincera. Aquesta si que sembla una peça que prové del trauma, o almenys d’una experiència viscuda durant la infantesa. El Diego m’explica que als nens com ell, els companys del cole els estigmatitzaven fent-los passar per noies i no deixant-los anar al lavabo de nois i per això, ell preferia retenir el pipi i passar desapercebut.
És una peça que resum molt be aquest record, la materialització física de tot una infantesa de continència. També és enriquidor que l’autor opti per crear icones noves i deixi de reutilitzar l’imaginari cristià... encara que només sigui una estona.
Marc Torres
9 juny 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada