Una caixa de ferro oxidat de la mida d’un llibre obert te la superfície ocupada per un munt de retalls de dits amb ungles fetes d’escaiola que es mouen en un ball frenètic i nerviós produït per una vibració. L’acompanya un soroll que és la suma d’un motoret i els xocs dels trossets d’escaiola.
Tot plegat, és una sensació molt propera a l’agitació produïda per una situació de nervis descontrolats que no se per quina raó biològica ens porta a alguns a mossegar-nos les ungles. Es nota que l’artista també se les ha mossegat alguna vegada.
El que em sembla fantàstic és la capacitat que te aquest treball d’extrapolar aquesta sensació individual a una situació col·lectiva. Son moltes ungles les que ballen frenètiques, com si fossin individus agitats per una mateixa realitat i em pregunto si no som tots com aquestes ungles, trossos de carn agitats i nerviosos dins d’una realitat oxidada que ens apreta... Tristament em temo que si.
Marc Torres
9 juny 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada